Conferència de Maria Buhigas

Bona part del territori que hem urbanitzat des que tenim cotxes esdevindrà inhabitable quan ja no en tinguem. Com a vehicle de la dispersió perifèrica, l’automòbil ha creat dos grans monstres urbans. Un d’ells és la ciutat dormitori, el polígon residencial fet de grans torres i blocs, on l’espai públic és, per excessiu, banal, inhòspit, insegur i de difícil manteniment. L’altre és la gran Subúrbia, la ciutat dispersa feta de rotondes, cases aïllades i «centres» comercials. Allà on l’urbanisme no sigui capaç d’injectar compacitat i mixtura d’usos, no hi haurà més remei que retornar-li el sòl urbanitzat a la natura. Mentrestant, caldrà recuperar la ciutat densa i intensa, feta de finques petites i entre mitgeres, amb places d’escala humana i carrers-corredor. Aquesta és la ciutat fèrtil, la que genera centralitats, diversitat d’usos i promiscuïtat entre classes socials. Però també és la ciutat més cobejada per la indústria turística o el mercat immobiliari. Un cop pacificats, els seus barris esdevenen llocs més atractius i desitjats. Això n’encareix habitatges i comerços, tot expulsant bona part dels seus teixits socials cap a perifèries disperses on depenen més del cotxe. Quina mena d’urbanisme ens cal per democratitzar la tornada als centres?

La conferència anirà precedida d’un «llindar sonor» específic [3 min.], obra de Miquel Jordà i Úrsula San Cristóbal, i de la lectura dramatitzada Qué planeta le vas a dejar a tu hijo, Mario? de Natalia Yurena Rodríguez.