Tornen els Bicibarris aquest any amb l’objectiu de posar llum a la situació en la que es troben els nostres barris i desfer els rumors que circulen sobre temes com l’habitatge, la migració o la pobresa a Barcelona.
L’objectiu d’enguany del Bicibarris és investigar i depurar la informació que circula sobre alguns dels barris de Barcelona.
En l’era de la postveritat la informació és global, immediata, diversa, lliure i accessible però… entenem millor les realitats socials que ens envolten?
La saturació d’informacions contradictòries ens porten a fer-nos ressò d’informacions falses.
SANT ANDREU – NOU BARRIS
Diumenge 13 de gener, de 10.30 a 14 h
Les inscripcions s’obriran 15 dies abans de l’activitat.
Sant Andreu i Nou Barris, tan a prop i tan lluny… Revisant les notícies de l’últim any ens trobem, en el cas de Sant Andreu, titulars com els que segueixen: “Barcelona impulsa la reurbanització de les casernes de Sant Andreu el 2018 amb 10 milions”; “cauen els departaments turístics il·legals a sant Andreu”; “Comença l’enderroc del mercat de sant Andreu”; “Desnonaments sense previ avís, la nova moda judicial”; “Sant Andreu, el futur hub de la mobilitat sostenible”; “Adif reprèn les obres de l’estació de la Sagrera”. Revisem ara del que se n’ha fet ressò la premsa d’enguany sobre Nou Barris: “Nou Barris té el 37% dels pisos ocupats de Barcelona”; “Una baralla a Nou barris dispara les alarmes sobre l’extrema dreta”; “Entitats de Nou Barris denuncien l’assetjament ultra a una mesquita”; “Manifestació a Nou Barris contra el racisme i pel manter mort a Lavapiés”; “Decomissades 230 plantes de marihuana a Nou Barris”; “Detinguts 6 desnonaments en un sol dia a Nou Barris”.
“La història de Nou Barris és la història de les persones que hi han viscut, hi han treballat i hi han forjat els seus somnis i esperances de futur. És, també, la història dels agents socials que, en diferents contextos econòmics i polítics, hi han materialitzat les seves iniciatives i projectes.” D’aquesta manera explica l’Ajuntament de Barcelona a la seva pàgina oficial l’apreciat caràcter de Nou Barris, però fa només entre 5 i 10 anys llegíem titulars d’aquest tipus: “Els immigrants que viuen a les casernes de Sant Andreu es redueixen de 600 a 200 en un mes”; “Els barris propers al Besòs són els que guanyen més en immigració”; “Nou Barris i Sant Andreu al capdavant de l’alça d’immigrants”… Què ha succeït? On es destinen els recursos i per què?
Revisarem la premsa, les dades estadístiques sobre el flux d’immigració a tota Barcelona i provarem d’entendre com el teixit social i els projectes urbanístics estan íntimament relacionats i com la violència és una substància que transmuta.
